Companyes i companys,
Aquest és un d’aquells escrits que sincerament no ens agrada haver d’escriure.
La plantilla municipal ja pateix prou pressió als centres de treball, als serveis i a peu de carrer, com perquè ara també hagi d’assistir a una confrontació permanent entre organitzacions sindicals, tal i com algunes organitzacions volen escenificar. Davant dels darrers escrits i acusacions públiques dirigides contra la UGT, CCOO i CSIF, creiem que, de manera extraordinària, és necessari explicar algunes qüestions amb claredat i responsabilitat perquè no hi hagi una sola veu intentant imposar un relat interessat i parcial.
Durant les darreres setmanes s’han produït diferents debats i posicionaments públics sobre conflictes laborals molt concrets a l’Ajuntament de Barcelona. Uns conflictes impulsats per organitzacions sindicals dins la nostra organització municipal, a les quals no neguem en cap cas la seva legitimitat sindical —tot i que massa sovint elles sí que qüestionen la nostra.
I precisament per respecte a la plantilla, pensem que ha arribat el moment d’explicar amb més detall tot allò que s’està movent ara als espais de negociació, seguiment i desenvolupament de l’Acord de Condicions de Treball.
Abans de tot, volem deixar molt clar que des de la UGT compartim la necessitat de continuar millorant les condicions laborals dels col·lectius que avui estan mobilitzats, igual que ho fem amb la resta de treballadores i treballadors municipals. No només compartim moltes (la majoria) de les reivindicacions plantejades, sinó que també estem treballant activament per trobar-hi solucions reals i aplicables.
Des de la Comissió de Seguiment de l’Acord s’ha convidat, en diferents ocasions, a membres dels diferents comitès de vaga a participar en reunions de treball, llegir i exposar els seus manifestos, intervenir en els debats i traslladar directament totes aquelles propostes i reivindicacions que consideressin oportunes. No excloem a ningú. De fet, diverses de les propostes recollides en aquests manifestos han estat incorporades al treball sindical i tècnic que es desenvolupa setmanalment a la Comissió de Seguiment.
Sense sectarismes. Sense apriorismes. Sense convertir el patiment de les plantilles en una competició sindical permanent.
Perquè mentre alguns intenten traslladar permanentment un relat de confrontació absoluta, la realitat és que cada setmana hi ha molta feina sindical, tècnica i negociadora per intentar donar resposta als problemes reals dels serveis municipals.
Els carrers són necessaris. La mobilització és legítima. La pressió sindical forma part de la negociació col·lectiva i ho ha sigut sempre. Nosaltres mateixos portem dècades exercint-la i ho continuarem fent sempre que calgui. Però la mobilització, per si sola, no resol els problemes si no va acompanyada de capacitat de negociació, rigor i voluntat real d’arribar a acords útils per a la plantilla.
I aquí volem ser especialment clars en una qüestió: no ens podem deixar manipular per relats que intenten fer veure que tot és un desastre permanent i que res no avança.
Hi ha organitzacions sindicals que semblen còmodes i han optat per instal·lar-se exclusivament en el conflicte perquè és l’únic espai des d’on poder créixer sindicalment i obtenir rèdit electoral.
És legítim voler créixer sindicalment. El que no és legítim és alimentar deliberadament la divisió, la desinformació o la confrontació constant a costa de la plantilla.
I encara menys acceptable és traspassar línies vermelles democràtiques.
Aquesta mateixa setmana, la UGT ha estat víctima de l’ocupació i vandalització de la seva seu institucional a Rambla Santa Mònica. Fa pocs mesos també es van produir atacs a la seu de CCOO a Via Laietana. I durant aquests darrers temps diferents meses de negociació i comissions de seguiment han estat interrompudes per persones que únicament pretenien impedir la nostra veu i dificultar els espais de negociació.
Aquests fets són absolutament incompatibles amb qualsevol concepció democràtica i plural del sindicalisme.
Per això, avui que es torna a reunir la mesa general, presentarem una qüestió prèvia amb la lectura d’un manifest en defensa de la llibertat sindical i del pluralisme democràtic, la qual us adjuntem.
En el cas del conflicte a Biblioteques de Barcelona, la representació majoritària correspon a les organitzacions CGT i Intersindical.
CCOO, UGT i CSIF ni tan sols tenim representació al seu comitè. Per això instem aquests sindicats a assumir la responsabilitat que comporta tenir la majoria sindical: liderar acords, facilitar solucions i desbloquejar situacions enquistades.
L’enquistament dels conflictes no ajuda ningú. Les treballadores i treballadors de Biblioteques necessiten avenços, estabilitat i capacitat real de negociació.
I nosaltres recolzarem qualsevol acord que sigui beneficiós per a la plantilla, independentment de qui el faci possible.
El mateix passa en altres àmbits on determinades organitzacions són majoritàries.
L’Acord de Condicions de Treball de l’Ajuntament de Barcelona no és perfecte. Ho hem dit reiteradament. Sempre queden millores pendents, reivindicacions legítimes i conflictes estructurals que encara necessiten resposta.
Però també és cert que el nostre conveni és avui una referència per a moltes administracions públiques catalanes. I això no és casualitat. És el resultat de dècades de negociació col·lectiva, conveni rere conveni, incorporant millores progressives per al conjunt de la plantilla municipal.
Algunes d’aquestes millores semblen haver desaparegut completament del discurs d’aquells que només parlen del conflicte:
👉la reducció progressiva de jornada cap a les 35 hores,
👉 la segona activitat a bressol (sense precedents al nostre país), GUB o SPCPEIS.
👉 el sistema de cessament progressiu de l’activitat, que ens permet gaudir d’un descans de fins a 2 anys anteriors a la jubilació.
👉 la carrera professional horitzontal, la primera amb suport legal a Catalunya.
👉 el desenvolupament del grup B, sent l’administració que més l’ha desenvolupat fins ara a Catalunya.
👉 els increments salarials addicionals consolidats del conveni 21-24, diferenciats de la resta d’increments salarials a l’Estat.
👉 les millores retributives als serveis a la ciutadania.
I més.
També demanem honestedat a l’hora d’explicar què és i què no és la Comissió de Seguiment.
És evident que aquest espai no substitueix la negociació col·lectiva general. Però és igualment evident que és l’espai on actualment s’estan treballant interpretacions, desplegaments tècnics, calendaris d’aplicació i adequacions necessàries per fer efectius molts aspectes de l’Acord i desenvolupa tot el que hem acordat a conveni.
I és precisament aquí on avui s’està treballant intensament en la millora de molts serveis municipals. Sense retransmetreu amb càmeres, i amb discrecionalitat, però cercant les millors solucions als conflictes oberts, com sempre hem fet.
A Serveis Socials, per exemple, treballem per redimensionar plantilles, reduir ràtios, abordar el col·lapse estructural dels equips, garantir més recursos materials (tot i que això li pertoca en exclusiva a Govern), i possibilitar l’aplicació efectiva de la mateixa jornada laboral que la resta de la plantilla municipal.
A l’atenció a la ciutadania, treballem per consolidar jurídicament drets i guanys assolits durant anys, alhora que també s’aborda la reducció efectiva de jornada. Tot el que s’ha aconseguit, i s’aconseguirà, serà gràcies a la nostra empenta i signatura.
I així podríem continuar en molts altres serveis.
Per això, demanem responsabilitat a tots els sindicats.
Perquè a tots els àmbits es poden assolir grans acords si totes les parts sumem, treballem amb rigor i posem per davant l’objectiu compartit de trobar bones solucions per a les treballadores i treballadors.
Enfrontar sindicats —i pitjor encara, enfrontar treballadores i treballadors mitjançant aquests— no pot ser mai el camí.
Finalment, se’ns ha criticat que divendres 29 de maig assistim al Consell Municipal. I sincerament, costa entendre aquesta crítica.
També se’ns vol impedir escoltar els representants electes de la ciutadania en un plenari on precisament es debatran qüestions relacionades amb les condicions de treball de la plantilla municipal que nosaltres hem negociat i treballem per desenvolupar i millorar?
La nostra presència institucional no és cap submissió. Ans al contrari: és exercir la representació sindical allà on es debaten propostes, acords i decisions que afecten directament les treballadores i treballadors municipals.
Nosaltres continuarem fent sindicalisme als carrers, als centres de treball, a les assemblees, a les meses de negociació i també a les institucions. Perquè tots aquests espais són necessaris i han estat conquerits gràcies a molts anys de lluita sindical i col·lectiva.
I continuarem defensant una idea molt senzilla: garantir drets laborals sense perjudicar els serveis públics, els quals defensem sense matisos.
Les treballadores i treballadors municipals mereixem debat sindical, confrontació d’idees i reivindicació.
Però mereixen també respecte, rigor i solucions.
I aquí és on nosaltres continuarem treballant.
I si heu arribat fins aquí, gràcies per llegir-nos :): )
TENS DUBTES? Contacta’ns a ugtajbcn@catalunya.ugt.org
