PER QUÈ CELEBREM EL DIA 1 DE MAIG?
El Dia Internacional de les Treballadores i dels Treballadors, que celebrem l’1 de maig, commemora la lluita de totes les persones treballadores per millorar les seves condicions laborals i els seus drets. Te n’expliquem l’origen!
A finals del segle xix, les treballadores i treballadors nord-americans patien condicions laborals extremadament dures, amb jornades de més de 12 hores diàries, setmanes de treball de sis dies i salaris molt baixos. Aquesta situació va generar un gran descontentament i va impulsar el moviment obrer a organitzar-se per exigir millores.
Vaga general de 1886
El 1886, diversos sindicats i organitzacions obreres van convocar una vaga general per reclamar la jornada laboral de vuit hores. La data escollida per iniciar la vaga va ser l’1 de maig. A Chicago, un dels principals centres industrials dels Estats Units, la resposta va ser massiva, amb milers de treballadores i treballadors que van deixar de treballar.
Manifestació pacífica l’1 de maig
La vaga va començar de manera pacífica, amb manifestacions i concentracions per tot Chicago. Les treballadores i treballadors van marxar pels carrers reclamant les seves demandes, paralitzant moltes fàbriques i tallers.
Incident a la fàbrica McCormick el 3 de maig
El 3 de maig, una manifestació davant de la fàbrica de maquinària agrícola McCormick va acabar en violència. Les treballadores i treballadors en vaga es van enfrontar als qui els substituïen, i la policia va intervenir. En el tumult, la policia va obrir foc contra els vaguistes, i va matar diversos treballadors i en va ferir molts més.
Míting de Haymarket del 4 de maig
En resposta a aquest incident, es va convocar un míting a la plaça Haymarket per al 4 de maig. La concentració va començar de manera pacífica, però quan la policia va intentar dissoldre el míting, algú va llançar una bomba contra els agents, i en van resultar dos policies morts, més molts ferits. La policia va respondre disparant contra la multitud i va causar nombroses víctimes.
Repressió i judici
Després dels fets de Haymarket, es va desencadenar una onada de repressió contra els líders del moviment obrer. Vuit homes van ser detinguts i acusats de conspiració.
Aquests vuit homes van ser jutjats en un procés que va ser àmpliament considerat injust i van esdevenir coneguts com els “Màrtirs de Chicago”, que van ser:
- Albert Parsons: tipògraf i periodista, líder del moviment obrer i editor del diari anarquista “The Alarm”.
- August Spies: editor de diaris i líder del moviment obrer.
- Adolph Fischer: treballador i activista anarquista.
- George Engel: tipògraf i activista.
- Louis Lingg: n fuster i anarquista que es va suïcidar a la presó abans de ser executat.
- Oscar Neebe: venedor de productes de cuir i activista.
- Michael Schwab: tipògraf i editor de diaris anarquistes.
- Samuel Fielden: treballador tèxtil i orador anarquista.
D’aquests vuit, cinc van ser condemnats a mort: Albert Parsons, August Spies, Adolph Fischer, George Engel i Louis Lingg. Parsons, Spies, Fischer i Engel van ser penjats l’11 de novembre de 1887. Louis Lingg es va suïcidar a la presó el dia abans de la seva execució. Els altres tres, Neebe, Schwab i Fielden, van ser condemnats a presó, però més tard van ser indultats pel governador de l’estat d’Illinois.
Impacte i llegat
El judici i les execucions van generar una onada de simpatia i suport internacional pel moviment obrer i van contribuir a la decisió de la Segona Internacional Socialista de declarar l’1 de maig com el Dia Internacional dels Treballadors en honor dels Màrtirs de Chicago.
Els esdeveniments de Haymarket van tenir un gran impacte i van servir com a catalitzador per al moviment obrer internacional. La Segona Internacional Socialista va decidir el 1889 establir l’1 de maig com el Dia Internacional de les persones treballadores, en honor dels màrtirs de Chicago i com a símbol de la lluita per la justícia social i els drets laborals. Des de llavors, aquesta data s’ha celebrat arreu del món amb manifestacions, desfilades i altres actes reivindicatius.
Reivindicacions actuals de la UGT
Avui en dia, la UGT continuem utilitzant l’1 de maig per posar sobre la taula les demandes actuals de les treballadores i treballadors. Entre aquestes demandes, la reducció de la jornada laboral és una prioritat:
- Millora de les condicions laborals: La UGT lluita per salaris dignes, estabilitat en l’ocupació i la millora de les condicions de treball, especialment en sectors precaris.
- Igualtat i inclusió: El sindicat treballa per eliminar les discriminacions de gènere, ètniques i d’orientació sexual en el món laboral, promovent polítiques d’igualtat i inclusió. Això inclou la lluita per la igualtat salarial entre homes i dones i la promoció de l’ocupació femenina en sectors tradicionalment masculins.
- Conciliació i corresponsabilitat: La UGT reivindica polítiques que fomentin la conciliació de la vida laboral i familiar, així com la corresponsabilitat en les tasques de cura, perquè les dones puguin participar en igualtat de condicions en el mercat laboral.
- Drets sindicals: La UGT defensa el dret a la llibertat sindical i la negociació col·lectiva com a eines essencials per aconseguir millors condicions per a totes les treballadores i treballadors.
- Protecció social: El sindicat reivindica un sistema de protecció social robust que garanteixi pensions dignes, atenció sanitària de qualitat i suport a les persones en situació de vulnerabilitat, amb una atenció especial a les necessitats de les dones.
- Reducció de la jornada laboral:
La Unió General de Treballadors (UGT) defensa la reducció de la jornada laboral en tots els àmbits, perquè passi de 40h setmanals a 37,5. A l’Ajuntament demanem que passi de 37,5 hores setmanals a 35 hores setmanals, mesura que aportarà beneficis a tota la plantilla, però també per a l’Administració. Aquestes millores inclouen fins i tot la perspectiva de gènere:
Per què demanem les 35h?
- En primer lloc, una jornada laboral més curta permet a les treballadores i treballadors a disposar de més temps per a activitats personals, familiars i de lleure, cosa que ajudarà a reduir l’estrès i a millorar la qualitat de vida.
- A més, aquesta reducció pot augmentar la productivitat, ja que les treballadores i treballadors estarien més descansats i motivats. També creiem que una jornada laboral més curta pot contribuir a la creació d’ocupació al distribuir el treball entre més persones.
- Des de la perspectiva de gènere: una jornada laboral més curta facilita la conciliació de la vida laboral, personal i familiar, promovent la corresponsabilitat en les tasques de cura i reduint la bretxa de gènere en el mercat laboral.
I és que Sovint són les dones les que sol·liciten reduccions d’hores, excedències o permisos per cuidar de familiars, i això afecta negativament la seva progressió professional i salarial. Una jornada laboral més curta podria ajudar a equilibrar aquesta situació, permetent una major participació femenina en el mercat laboral.
- Finalment, també destaquem que la reducció de la jornada laboral pot contribuir a la millora de la salut de les treballadores i treballadors, amb la reducció de les malalties relacionades amb l’estrès i la fatiga
A l’Ajuntament tenim experiència en les 35h laborals
L’experiència pràctica de treballar 35 hores setmanals durant cinc mesos ha demostrat que la feina es pot fer igual de bé, i fins i tot millor, amb una jornada laboral més curta.
- Aquesta experiència ha posat de manifest que una jornada laboral més curta no només no perjudica la productivitat, sinó que pot millorar-la, ja que les treballadores i treballadors estan més descansats i motivats.
Accions i mobilitzacions: Cada 1 de maig, la UGT organitza manifestacions, concentracions i actes reivindicatius per visibilitzar les demandes de les treballadores i treballadors. Aquestes mobilitzacions són una mostra de força i unitat del moviment obrer, i busquen pressionar els governs i empresaris perquè atenguin les necessitats de totes les treballadores i treballadors.
Compromís amb la justícia social: La UGT veu l’1 de maig com una oportunitat per reafirmar el seu compromís amb la justícia social i la defensa dels drets de totes les treballadores i treballadors. El sindicat treballa per construir una societat més justa i igualitària, on els drets laborals siguin respectats i on tothom tingui l’oportunitat de viure amb dignitat.
Així, doncs, des de la UGT, l’1 de maig és un dia de lluita, reivindicació i compromís amb els drets de totes les treballadores i treballadors, incloent la demanda d’una reducció de la jornada laboral per millorar la qualitat de vida i la productivitat.
Podeu llegir el manifest aquí
