Pepe Álvarez ha assegurat que “no s’és més productiu per tenir jornades més llargues ni salaris més baixos”
El secretari general d’UGT, Pepe Álvarez, i el vicesecretari general de Política Sindical d’UGT, Fernando Luján, han presentat l’informe sobre ‘La regulació de la jornada laboral a Europa i Espanya’ i han recordat que el sindicat ha presentat una reclamació col·lectiva davant el Comitè Europeu de Drets Socials perquè les hores extraordinàries s’abonin com a mínim un 25% més que una hora ordinària, i que inclou també l’exigència d’incrementar les garanties del registre de la jornada perquè mostrin les hores reals que efectivament es treballin ja siguin ordinàries o extraordinàries.
En la intervenció, Pepe Álvarez ha destacat que l’informe que analitza 29 països (27 de la Unió Europea més Noruega i el Regne Unit) recull que la pràctica de totalitat dels països les hores extra es paguen per sobre de l’ordinària i en la majoria d’ells en més d’un 40%, en 21 perquè ve establert a les seves normes bàsiques i, a la resta, amb una negociació col·lectiva forta, perquè així es decideix en el diàleg social.
Álvarez ha insistit que “la reducció del temps de treball a Espanya és possible, és viable i no genera cap problema de compatibilitat al nostre país i un acord en aquest sentit seria altament positiu”. Per això ha considerat que és fonamental avançar en la negociació amb la CEOE i aprofitar el temps perquè pugui estar tancada abans de l’estiu ja que, “si no hi ha acord, volem que el Govern plantegi davant del Congrés la modificació legal de la jornada màxima de feina”.
També ha explicat que “a més de cotitzar a la Seguretat Social, les hores extra haurien de servir també com a coeficient reductor per a l’edat de jubilació” i que la reclamació també inclou l’exigència d’incrementar les garanties del registre de la jornada perquè mostrin les hores reals que efectivament es treballin ja siguin ordinàries o extraordinàries.
“On hi ha sindicats i negociació col·lectiva, la jornada laboral està per sota del màxim legal, però la composició del mercat laboral a Espanya, format fonamentalment per petites i mitjanes empreses, obliga que aquesta reducció del temps de treball a Espanya estigui regulada per llei ” ha subratllat.
“A aquest respecte”, ha afegit, “és bo destacar que els països europeus amb menor jornada laboral tenen uns nivells de productivitat més grans i, a més, millors salaris”.
Els països més productius tenen jornades laborals més curtes
Per part seva, el vicesecretari general de Política Sindical d’UGT, Fernando Luján, ha assenyalat que “l’escassa retribució de les hores extraordinàries regulades a Espanya és una excepció en el context europeu que abona quantitats molt superiors a les previstes al nostre país, que van des d’un 10% del salari regular a França fins i tot el 100% d’una hora ordinària”. “Per aquest motiu, i per eliminar aquesta anomalia espanyola, que contravé els tractats internacionals, convenis de l’OIT, i la Carta Social Europea, UGT ha presentat una reclamació col·lectiva davant del Comitè Europeu de Drets Socials”.
En aquest context, Fernando Luján ha ressaltat que la jornada legal dels països més productius d’Europa és similar, però la jornada efectiva està molt per sota, al voltant de les 35 hores, perquè hi ha sindicats forts i gran presència de la negociació col·lectiva i ha recalcat que els països més productius tenen les jornades més curtes i els salaris més alts”. En aquest sentit, ha recordat que el desenvolupament legislatiu europeu a Espanya obliga a mantenir un registre de la jornada que reflecteixi realment les hores ordinàries i extraordinàries. L’any 2022, la Inspecció de Treball i de Seguretat Social ha fet 7.127 actuacions, ha formulat 1.660 requeriments i ha detectat 1.364 infraccions per un import de 2.152.011,74 euros per l’incompliment de la normativa en matèria de jornada laboral.
› Accedeix a l’informe sobre la regulació de la jornada a Europa i Espanya
