El sindicat adverteix que la política del BCE suposa una amenaça per al creixement de les economies europees |
| L’IPC del mes de març publicat avui per l’INE, situa la inflació anual en un 3,2%, quatre dècimes més que al febrer, un repunt significatiu que es deu a l’encariment dels productes energètics, amb un increment del preu de l’electricitat i els combustibles del 7 i 3,2%, respectivament. Per la seva banda, la taxa subjacent, que recull la inflació de component més estructural, es redueix dues dècimes respecte al mes anterior, assolint una variació anual del 3,3%, el nivell més baix des del febrer del 2022. D’aquesta manera s’acumulen vuit mesos consecutius de descens interanual. Pel que fa a l’evolució per grup de productes, els aliments continuen incrementant-ne el preu, registrant una taxa anual del 4,4%, si bé suposa un 1 punt percentual menys que al febrer. Amb això, el ritme de creixement continua el camí de desacceleració. Entre els productes que reporten més increments anuals, destaquen l’oli d’oliva (un 70%), els paquets turístics nacionals (20,2%) i les patates (un 10%). En sentit contrari, el gas natural (-20,2%) o els llegums i les hortalisses (-9,2%) registren alguns dels descensos de preus més assenyalats. De manera que la normalització del tipus impositiu a la factura energètica, després de gairebé tres anys mantenint un IVA reduït, explica l’increment de la taxa general al març, per la qual cosa cal vigilar amb deteniment l’evolució d’aquesta en els mesos vinents. Igualment, continua sent essencial millorar el conjunt de mesures destinades a combatre la pobresa energètica, que l’últim any va afectar el 20,7%, fins a 3,6 punts més que el 2022. Impulsar el consum i la inversió Per tot això, UGT lamenta que el BCE anunciés, ahir, la decisió de mantenir els tipus d’interès. Tant a Espanya com a la zona euro la inflació s’ha moderat notablement en els darrers mesos, i per això l’encariment de preus només té lloc en un grup molt concret de productes. En conseqüència, el manteniment d’aquesta política no només no s’ajusta i s’adapta al context actual, sinó que suposa a més a més un llast en els nivells d’inversió i consum d’empreses i llars, minvant així el creixement econòmic de les economies europees. Finalment, cal assenyalar que la pujada salarial pactada des de començament de l’any (fins al març) ja se situa en el 2,9%, equiparant-se pràcticament a la xifra que marca el nou AENC (2022-2025), que recull una alça salarial del 3% per a aquest any, incorporant clàusules de revisió amb increments de fins a un 1% en cas que l’IPC interanual en tancar-lo fos superior. Aquest és el rumb que cal mantenir, ja que continuar impulsant l’increment salarial serà beneficiós per acabar de tancar aquesta bretxa, així com promoure la inclusió de clàusules de garantia salarial als convenis, una de les eines més eficaces per garantir el poder adquisitiu de la població treballadora. |
| 🔗 Afiliat a UGT Ajuntament de Barcelona |
